Professor titular d'Història Moderna per la Universitat de Lleida des de 1999. Format universitàriament a les aules del llavors Estudi General de Lleida i a la Universitat de Barcelona. Exerceix la docència en l'Estudi General de Lleida i Universitat de Lleida des de 1992, centrant-se en la Història Moderna universal i en la Història Moderna d'Espanya. Doctorat per la Universitat de Lleida el 1995, amb la tesi Oligarquia, municipi i Corona a la Lleida dels Àustria, amb la qual va obtenir el premi extraordinari de doctorat. La seva tasca investigadora se centra en el món municipal dels segles moderns, participant en projectes de recerca centrats tant en la Història de Lleida, com en la història social i la literatura, la memòria històrica o la burgesia de negocis a Catalunya. Les seves principals obres publicades són: La historiografía sobre el municipio en la España Moderna (1997), Oligarquia i poder a la Lleida dels Àustria (1997), i El segle XVII, volum 5 de la Història de Lleida (2004). Des del 2016 és director del Departament d'Història de l'Art i Història Social.